Som advocats experts en RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

La responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública és de caràcter objectiu, per la qual cosa, en principi, no s’exigirà culpa ni negligència en la seva actuació. El que sí que caldrà provar és l’existència del nexe causal, és a dir, que hi ha connexió entre el fet i el dany sofert, així com que el mateix és imputable a l’Administració per tenir el seu origen en l’esfera d’actuació que l’és pròpia. Hem d’advertir que l’anterior manifestació, no significa que qualsevol dany que es produeixi en l’àmbit competencial públic hagi d’indemnitzar-se, doncs com assenyala la jurisprudència, això convertirà l’Administració en una asseguradora universal.

El particular que ha sofert un dany que sigui imputable a una Administració, abans de poder accedir a la via jurisdiccional interposant una demanda judicial, haurà de presentar una sol·licitud d’inici d’expedient de responsabilitat patrimonial davant l’Administració corresponent, en la que s’especificaran els danys, es quantificaran els mateixos, es determinarà la relació de causalitat entre aquests i el funcionament de l’Administració, s’acompanyaran tots els documents pertinents i es proposaran les proves que es considerin oportunes. És important que aquesta reclamació que vagi a iniciar un procediment administratiu la realitzi un advocat especialitzat en la matèria, doncs d’això pot dependre el resultat final, ja sigui en via administrativa o judicial, en la jurisdicció contenciosa-administrativa.

I, quin és el termini per a reclamar? -El dret a reclamar prescriurà a l’any de produir-se el fet l’acte que motivi la indemnització o es manifesti el seu efecte lesiu. En cas de danys de caràcter físic o psíquic a les persones, el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l’abast de les seqüeles.

A l’Administració li correspondrà provar, en el seu cas, la incidència de l’acció de tercers o de la pròpia víctima, així com l’acreditació de les circumstàncies de fet que defineixin l’estàndard del rendiment ofert pel servei públic per a evitar les situacions de risc de lesió patrimonial als usuaris del servei.

Malgrat que la llei obliga a resoldre la reclamació en via administrativa en el termini de 6 mesos, la pràctica habitual és que les Administracions no resolguin dins d’aquest termini, procedint en alguns casos a suspendre el mateix, com succeeix en el cas de les reclamacions instades pels danys causats per la prestació d’una defectuosa assistència sanitària, quan el Servei Català de la Salut o l’Institut Català de la Salut sol·liciten informe a l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), i no torna a reprendre’s el termini fins que no disposa d’aquest informe, transcorrent més d’un any.

Si no es resol expressament en termini, es presumeix que el silenci és desestimatori de la pretensió, moment en què es podrà optar entre acudir a la via judicial o esperar a la resolució extemporània de la reclamació per part de l’Administració.

Són supòsits de responsabilitat patrimonial de l’Administració:

• Els danys derivats de l’exercici de la medicina en centres públics o concertats.
• Les caigudes al carrer i accidents en les vies públiques, provocades pel mal estat de conservació en què es troben les mateixes: existència d’esvorancs, clots, mala col·locació o inexistència de tapes de clavegueram o arquetes, existència d’elements tallants, falta de manteniment de mobiliari urbà...
• L’incompliment o la relaxació del deure de vigilància que incumbeix a l’Administració educativa, pels danys soferts per un menor en un centre escolar o en una excursió.
• Els danys derivats d’obres en la via pública.
• Els danys derivats del funcionament dels serveis socials.

I així, una infinitat de situacions de les que pot derivar-se la responsabilitat de l’Administració, és per això que el convidem a contactar-nos per a exposar el seu cas i assessorar-lo sobre la viabilitat d’una possible reclamació.