Som advocats experts en RESPONSABILITAT CIVIL PER DEFECTES DE LA CONSTRUCCIÓ

En qualsevol reclamació per defectes o vicis constructius parlem de la figura dels agents de l'edificació per atribuir-ne la responsabilitat. Aquests són el constructor, el promotor immobiliari, els arquitectes, el projectista… Són els professionals que intervenen en la construcció de la parcel·la, la finca, l'edifici o l'habitatge on posteriorment apareixen vicis o desperfectes.

Hi ha dos règims de responsabilitat, el de responsabilitat contractual, regulat al Codi Civil, i el règim especial de responsabilitat per vicis o defectes constructius, previst a la Llei d'Ordenació de l'Edificació (LOE), que regula específicament la responsabilitat civil dels agents d'edificació, podent-se acumular ambdues accions objectivament i resoldre's en un mateix procediment.

El legislador distingeix entre tres tipus de vicis, amb terminis de garantia diferents: els defectes estructurals (deu anys), els defectes d'habitabilitat (3 anys), i els defectes d'execució que afectin elements de terminació o acabat de l'obra (1 any). El termini de la garantia (és a dir, el termini durant el qual poden aparèixer vicis o defectes) comença a comptar des que es rep l'obra sense reserves o des que s'esmenen aquestes. La recepció de l'obra és l'acte pel qual el constructor, una vegada conclosa, fa entrega al promotor i aquest l'accepta. Es produeix abans que el particular compri l'obra durant el procés d'edificació. Se sol confondre la data d'inici del còmput al moment de compra de l'obra, però no és així.

I, per altra banda, tenim el termini de prescripció de l'acció per reclamar. El perjudicat té un termini de dos anys per reclamar indemnització o reparació dels danys des que es produeixin aquests, entenent aquest a contar des del moment en què el propietari va tenir o va poder tenir coneixement del dany. El termini de prescripció es pot interrompre, a diferència del de garantia.

El demandant haurà de provar l'existència de danys materials i l'aparició d'aquests abans que passi el termini de garantia, i es presumeix una relació de causalitat (excepte en casos fortuïts, de força major, actes de tercers o per manca de diligència del propi perjudicat).

En principi, és una responsabilitat individualitzada, és a dir, qui respondrà pels danys causats serà l'agent d'edificació que els hagi causat. Tot i així, la realitat de molts casos és que no es pot atribuir el mal a una única persona perquè no se sap del cert l'origen. En aquests casos, s'estableix un règim de responsabilitat solidària pel qual tots els agents responen i es pot reclamar la totalitat dels danys a qualsevol d’ells.

Finalment, pel que fa a la legitimació, estaran facultats per reclamar els danys els perjudicats que siguin propietaris de l'edificació. I, passivament, es podrà reclamar contra els agents d'edificació que la LOE prevegi, però mai contra els agents que no estiguin inclosos a la normativa (ja que és una llista tancada).