Som advocats experts en NEGLIGÈNCIES MÈDIQUES

En l’activitat del metge existeix sempre un element aleatori, en el sentit que el resultat cercat no depèn exclusivament de la seva actuació, sinó també d’altres factors aliens a aquesta i que escapen del seu control, perquè la Medicina és una ciència inexacta. És per això que no es pot exigir un resultat desitjat, però sí l’ús de les tècniques adequades conforme l’estat actual de la ciència mèdica i les circumstàncies concurrents en cada cas, el que es tradueix en una obligació de mitjans i no de resultat.

No obstant això, hem de diferenciar la medicina curativa, que té per objecte curar al pacient que presenta una alteració patològica del seu organisme, de la medicina voluntària, que té com a fi no la curació pròpiament, sinó l’actuació sobre un cos sa per a millorar el seu aspecte estètic o per anul·lar la seva capacitat reproductora. Mentre l’obligació del metge en la medicina curativa és una obligació de mitjans pura, a la medicina voluntària es tracta d’una obligació de mitjans accentuada. Això significa que la medicina voluntària és un contracte d’arrendament de serveis, en el que es derivarà responsabilitat si no es compleix el resultat que pugui haver-se garantit contractualment o no s’hagi rebut una informació rigorosa, detallada i exhaustiva de tots els riscos sense excepció i de les alternatives de la intervenció, fins i tot, de l’eventualitat d’un resultat no desitjat.

Existirà culpa mèdica quan quedi acreditat que l’acte mèdic o quirúrgic fou realitzat amb infracció o no subjecció a les tècniques mèdiques o científiques exigibles. En aquest sentit, els protocols mèdics permeten habitualment definir el que es considera, en aquest estat de la ciència, pràctica mèdica adequada i prudent davant d’una situació concreta, fixant per escrit la conducta diagnòstica i terapèutica aconsellable davant determinades eventualitats clíniques, el que equival a codificar la lex artis.

Perquè hi hagi obligació d’indemnitzar cal que hi hagi una relació de nexe causal entre l’actuació mèdica i el dany sofert, i que aquest sigui antijurídic, és a dir, que es tracti d’un dany que el pacient no tingui el deure de suportar. El pacient no estarà obligat a suportar el dany quan no s’hagi actuat amb la diligència deguda o no s’hagi respectat la lex artis ad hoc.

Respecte a la prova de l’existència de responsabilitat, el metge ha de realitzar una conducta processal activa de col·laboració, ja que és qui té els coneixements tècnics necessaris per a explicar els fets ocorreguts i, en virtut de la teoria de la facilitat probatòria, la càrrega de la prova es desplaça cap aquí es troba en millor posició en relació amb les fonts de prova. Per altra banda, ens trobem amb aquells casos en els que, després de la prestació d’un servei sanitari, es produeix un dany desproporcionat, en els quals pot deduir-se la culpa mèdica no provada de manera directa, quan les circumstàncies i el sentit comú indiquen que el fet lesiu no hagués tingut lloc de no haver-hi culpa professional. En aquests casos, el dany s’imputa als aspectes organitzatius o funcionals del servei sanitari i no als actes mèdics pròpiament.

Podrà existir responsabilitat mèdica en aquells casos en què s’ha produït un error en el diagnòstic, quan les exploracions i el tractament pautat no han estat els adequats en relació amb les patologies que presentava el pacient o hi ha hagut una falta d’informació d’un risc típic que s’ha materialitzat després d’una adequada intervenció quirúrgica, produint-se una infracció de la lex artis sobre el consentiment informat.

També es produirà la responsabilitat de l’Administració sanitària i/o del centre assistencial, quan s’hagi produït un dany a conseqüència de les llistes d’espera o de l’endarreriment en l’atenció sanitari, per una vigilància hospitalària deficient o per defectes d’organització assistència.

A Tarradellas Advocats comptem amb una llarga trajectòria professional en reclamacions de danys i perjudicis derivades d’actuacions professionals, ja sigui en l’àmbit sanitari o en altres àrees, com la legal, derivada d’actuacions professionals dels advocats.

En les assegurances d’assistència mèdica, en les que l’assegurat ha d’acudir al quadre mèdic de la seva asseguradora, a diferència dels de lliure elecció, podrà imputar-se la responsabilitat directament a l’asseguradora.

La responsabilitat civil per medicaments i productes sanitaris, ja sigui per un defecte de fabricació, disseny o informació, és un altre dels supòsits dels quals se’n deriven danys i com a conseqüència, litigiositat. S’inclouen dins d’aquest apartat, casos de transfusions contaminades amb el VIH, pròtesis mamàries defectuoses, DIU o marcapassos defectuosos... casos en què ens trobem, segons la normativa que protegeix els consumidors i els usuaris, una responsabilitat que pot plantejar-se segons el cas, com a solidària del fabricant del producte, la del centre sanitari i en el seu cas, la de l’entitat asseguradora de l’assistència sanitària del pacient.