El passat 31 de juliol de 2020, el nostre client va sofrir un accident de trànsit a Barcelona, quan va ser col·lidit lateralment pel conductor d'un vehicle que va realitzar una maniobra antireglamentària d'avançament.

La companyia asseguradora del vehicle contrari, en rebre la nostra reclamació, no va qüestionar la realitat del sinistre ni la culpa del seu assegurat, que quedaven provades mitjançant atestat confeccionat per la Guàrdia Urbana, però si va al·legar la falta de nexe causal entre l'accident i les lesions que presentava el nostre client, malgrat la pericial metgessa realitzada per un especialista en valoració del mal corporal, sobre la base de la documentació mèdica assistencial i per les quals va haver d'agafar la baixa laboral i realitzar tractament mèdic-rehabilitador.

Per a dirimir la controvèrsia, el jutge va partir del que es disposa en l'article 135 del Text Refós de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança en la circulació de vehicles de motor (TRLRCSVM), tenint en compte els antecedents clínics del lesionat. Així, l'article 135 del TRLRCSVM dedicat a la indemnització per traumatismes menors de la columna vertebral, disposa que:

1. Els traumatismes cervicals menors que es diagnostiquen amb base en la manifestació del lesionat sobre l'existència de dolor, i que no són susceptibles de verificació mitjançant proves mèdiques complementàries, s'indemnitzen com a lesions temporals, sempre que la naturalesa del fet lesiu pugui produir el mal d'acord amb els criteris de causalitat genèrica següents:

a) D'exclusió, que consisteix en el fet que no mediï una altra causa que justifiqui totalment la patologia.

b) Cronològic, que consisteix en el fet que la simptomatologia aparegui en temps mèdicament explicable. En particular, té especial rellevància a l'efecte d'aquest criteri que s'hagin manifestat els símptomes dins de les setanta-dues hores posteriors a l'accident o que el lesionat hagi estat objecte d'atenció mèdica en aquest termini.

c) Topogràfic, que consisteix en el fet que hi hagi una relació entre la zona corporal afectada per l'accident i la lesió soferta, tret que una explicació patogènica justifiqui el contrari.

d) D'intensitat, que consisteix en l'adequació entre la lesió soferta i el mecanisme de la seva producció, tenint en compte la intensitat de l'accident i les altres variables que afecten la probabilitat de la seva existència.

“A la vista d'aquestes dades, anticipem que la tesi de la part demandada no és admissible. En efecte, si qualsevol informe biomecànic sobre accidents de circulació ha de prendre's amb cautela quan es tracta de qüestionar el resultat d'altres proves indicatives de les lesions de la víctima, aquesta cautela no pot sinó extremar-se quan, com succeeix en aquest cas, les conclusions de l'estudi no tenen en consideració un fet rellevant com la patologia cervical prèvia del demandant.”

És pel que s’ha exposat, que a la part dispositiva de la Sentència s’acorda l'estimació substancial de les pretensions del nostre client, rebent una indemnització pel total de les lesions sofertes, incloent-hi les despeses de rehabilitació i locomoció, més els interessos de l'article 20 de la Llei de Contracte d'Assegurances i la Costes Processals.

S'acompanya la sentència del cas per si és del seu interès: