Aquesta és la pregunta que es va formular el nostre client, pocs dies després del 17 de febrer de 2019, quan després de gaudir el cap de setmana amb la seva família, van tornar al seu habitatge, la seva esposa va desarmar l'alarma, i es van adonar que havien entrat a robar.

El meu representat va trucar al telèfon d'emergències 112 i es va personar a la seva casa la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, davant qui va formular la corresponent denuncia dies després per un robatori amb força.

Prosegur España S.L.U, no va acceptar cap responsabilitat, per la qual cosa, des del nostre despatx, una vegada esgotada la via extrajudicial, vam procedir a la interposició de la demanda judicial.

La part demandada va esgrimir que el sistema de seguretat estava en correcte estat de funcionament en el moment del robatori, descartant que la no recepció de senyal d'alarma en el moment del robatori es degués a un suposat error o fallada de funcionament del sistema de seguretat o d'alguns dels seus components, sostenint que el disseny de detectors en el que a l'emplaçament físic es refereix era adequat, al·legant una possible inhibició del sistema de seguretat com a situació de risc consentit o assumit pel client. Així mateix, va considerar no provat que el sistema de seguretat estigués degudament connectat en el moment del robatori, no provada la preexistència i el valor dels béns que es diuen robats.

I, finalment, va al·legar una clàusula del contracte subscrit amb el nostre client, per la qual havia de limitar-se la seva responsabilitat a una quantitat irrisòria, malgrat el valor dels béns sostrets.

La revista INESE, es va fer ressò de la resolució d'aquest cas mitjançant Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 10 de Sabadell, dedicant-nos l'article doctrinal publicat en la seva edició de juliol-agost de 2021, que aquí adjuntem: