El passat juny de 2021 es va produir, a Barcelona, un accident de trànsit en el que hi van intervenir un autobús i la motocicleta conduïda per la nostra clienta, que en va resultar lesionada com a conseqüència. Es va demostrar l’existència de culpa exclusiva del conductor de l’autobús, que no es trobava atent a les circumstàncies de trànsit, assegurat per ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A.

Davant d’aquest fet, es va iniciar el tràmit preceptiu de procediment extrajudicial amb la companyia d’assegurances que cobria la responsabilitat civil del conductor de l’autobús. Mentre no es produïa l’estabilització de la lesió, l’asseguradora va emetre tres respostes motivades amb oferiment de pagament a compte, detallades a continuació:

• L’octubre de 2021 es va realitzar un oferiment de pagament a compte de 5.723,67 euros
• El desembre de 2021 l’import va ser de 9.803,94 euros
• L’abril de 2022 l’asseguradora va oferir 13.468,74 euros.

Una vegada produïda l’estabilització de les lesions, l’asseguradora va formular:

• Una primera oferta motivada d’indemnització de 35.084,59 euros.

Posteriorment, vam encarregar un informe pericial de valoració del dany corporal i l’asseguradora va emetre una altra oferta:

• Es tracta d’una segona oferta motivada formulada per import de 38.434,84 euros.

Totes dues ofertes, amb l’assessorament de Tarradellas Advocats, van ser rebutjades per la lesionada i acceptades, únicament, com a pagaments a compte.

Degut a que la nostra valoració dels danys i perjudicis era superior a la realitzada per l’asseguradora, vam interposar demanda judicial per import de 10.715,58 € (que era la diferència entre l’import total de la nostra valoració per la suma de 49.150,42€, una vegada descomptats tots els pagaments a compte efectuats per la part demandada en via extrajudicial) reclamant els danys i perjudicis patits en concepte d’indemnització pendent a abonar. La qüestió controvertida es va centrar en determinar la indemnització per les seqüeles, el perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida derivada de les mateixes i els interessos moratoris de l’article 20 de la Llei de Contracte d’Assegurança.

L’asseguradora valorava en una puntuació inferior alguna de les seqüeles reclamades i no en reconeixia altres. Tanmateix,  respecte el perjudici moral per nivell de qualitat de vida, la part demandada considerava que aquest era inexistent, fet que comportava que hi hagués una diferència de valoració abismal. Amb aquest fi, l’asseguradora va contractar els serveis d’ un detectiu privat per a discutir, fins i tot, les seqüeles que havia reconegut el seu propi pèrit metge.

Finalment, aconseguim mitjançant sentència del Jutjat de Primera Instància n.º 54 de Barcelona, una indemnització per un import total de 47.116,10 euros, és a dir, 8.681,26 euros més elevada que la última oferta motivada realitzada per l’asseguradora. Aquesta indemnització es reconeix per les seqüeles i perjudici moral per pèrdua de la qualitat de vida per les seves ocupacions habituals que va patir la nostra clienta, quedant limitada del gaudi i desenvolupament laboral i personal. A aquesta quantitat se l’hi ha d’afegir els interessos de mora de l’art. 20 de la LCS i l’abonament de les costes processals.