Conduir somnàmbul: quines conseqüències legals té?

Arran d’un cas real exposat al programa de ràdio La Solució de 3cat, s’ha posat sobre la taula una qüestió jurídica tan sorprenent com rellevant: és possible conduir en estat de somnambulisme i, si passa, quines conseqüències legals té?

El cas partia del testimoni d’un oient que afirmava haver conduit durant diversos quilometres mentre dormia, sense ser conscient de la seva conducta.

Davant d’aquesta situació, el programa va comptar amb la intervenció del lletrat director d’aquest despatx, Josep Tarradellas Garriga, per analitzar les implicacions legals d’aquest tipus de conductes.

Conduir en un estat de somnambulisme és una situació extremadament perillosa que pot tenir greus conseqüències.

Els trastorns del son NREM (no REM) són parasòmnies que ocorren durant la fase profunda o d'ones lentes, caracteritzades per despertar incomplets. Generalment impliquen conductes automàtiques, moviments bruscos o crits, sense record posterior de l'episodi.

No s'ha de confondre el somnambulisme (trastorn del son NREM) amb la somnolència, que és la causa d'entre el 15% i el 30% dels accidents a Espanya segons la DGT.

Segons explica el Sr. Tarradellas en la pròpia entrevista, la qüestió clau no és tant si la persona estava conscient en el moment dels fets, sinó si existia un coneixement previ de la possible alteració. En aquest sentit, s’ha de posar l’accent en la prevenció: si una persona sap que pot patir episodis de somnambulisme, te l‘obligació de comunicar-ho a les autoritats de trànsit, especialment a la DGT, ja que aquesta circumstancia pot comportar restriccions en el permís de conduir. Els Centres de Reconeixement de Conductors (CRCs) són els autoritzats per a l'expedició de Certificats d'aptitud física, mental i de coordinació necessaris per obtenir o renovar el permís de conduir. En aquests centres es fan les proves tant psicològica, visual, auditiva com l'examen mèdic general.   Els CRC, a més de fer els reconeixements mèdics poden gestionar la renovació completa de permisos de conduir.

Un dels punts mes rellevants és que el fet d’estar dormint no eximeix automàticament de responsabilitat si el risc era conegut i no s’han adoptat mesures. En aquests casos, es pot arribar a considerar que hi ha hagut una conducta negligent, que pot tenir conseqüències penals, civils i administratives.

L’article 13 de la Llei sobre Trànsit, circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial imposa l’obligació a tot conductor a estar en tot moment en condicions de controlar el seu vehicle i a mantenir l’atenció permanent a la seva conducció, la seva llibertat de moviments i el camp de visió escaients.

Per aquest motiu, al Reglament General dels Conductors, en el seu Annex IV, s’estableixen les Aptituds psicofísiques requerides per obtenir o prorrogar la vigència del permís o de la llicència de conducció. En el seu apartat 13è: Altres causes no especificades, s’estableix que:

Quan es dictamini la incapacitat per conduir per alguna causa no inclosa en els apartats anteriors, es requerirà una justificació particularment detallada i justificada amb expressió del risc avaluat i del deteriorament funcional que a judici del facultatiu impedeix la conducció. No s' ha d' obtenir ni prorrogar permís o llicència de conducció a cap persona que pateixi alguna malaltia o deficiència que pugui suposar una incapacitat funcional que comprometi la seguretat viària en conduir, excepte si l' interessat acompanya un dictamen facultatiu favorable.

 Quan el conductor coneix el seu trastorn del son i, malgrat això, assumeix la conducció sense adoptar mesures raonables d'autoprotecció, s'obre la porta a la imputació per imprudència (actio libera in causa), reforçada per la infracció de les normes administratives que exigeixen estar sempre en condicions de controlar el vehicle i mantenir l'atenció permanent (art. 13,  RDL 6/2015), així com per les exigències medico administratives d'aptitud per conduir (art. 45 i Annex IV del RD 818/2009).

Ara bé, tal i com assenyala el Sr. Tarradellas, la situació és diferent quan es tracta d’un episodi completament inesperat. Si la persona no tenia cap antecedent ni cap indici que pogués patir somnambulisme, ens trobaríem davant d’un fet sobrevingut i imprevisible. En aquests supòsits, la persona queda eximida de responsabilitat, de manera similar al que passaria en cas d’una emergència mèdica sobtada al volant.

Més enllà de l’anàlisi estrictament jurídic, la intervenció posa de manifest un principi fonamental: la responsabilitat individual en la prevenció de riscos en al conducció, per evitar posar en perill la vida pròpia i la de tercers.

Malgrat el Codi Penal no menciona expressament l’estat de somnambulisme, acostuma a enquadrar-se en l’eximent d’anomalia o alteració psíquica, al no poder comprendre la il·licitud del fet o actuar conforme aquesta comprensió. Per tant, si es produeix un accident, el conductor pot ser investigat per negligència, valorant si la persona ja coneixia el seu trastorn i no va prendre mesures preventives

Des de Tarradellas Advocats es recorda que cada cas requereix un anàlisi detallada, especialment quan conflueixen factors mèdics i legals, però que la prevenció i el compliment de les obligacions administratives són claus per evitar situacions de risc.

Pots escoltar aquí l'entrevista a l'advocat Josep Tarradellas, al programa de La Solució de 3Cat.